Sant AntoniHistòria
Sant Antoni a Mallorca: el sant, el foc i el dimoni
Del desert d'Egipte als foguerons de Mallorca: setze segles d'un sant, del foc i del dimoni que el tempta.
- 251Neix Antoni a l'Egipte
- 356Mor un 17 de gener, amb més de cent anys
- 1230Jaume I dona als antonians una alqueria a Inca i cases a Ciutat
- 1719Comèdia de Sant Antoni d'Artà: la primera referència al dimoni
- 1791Supressió papal de l'orde dels antonians
- 1982Neix el Patronat de Sant Antoni de Manacor
01Segles III i IV
El sant del desert
Sant Antoni Abat, també dit Antoni el Gran, va néixer a l'Egipte cap a l'any 251 i hi va morir, segons la tradició, el 17 de gener del 356, amb més de cent anys. Encara jove va repartir els béns de la família i se'n va anar a viure tot sol al desert. Allà, segons la Vida que en va escriure sant Atanasi cap al 360, el dimoni el va temptar de mil maneres: amb avorriment i peresa, amb visions de dones, amb feres i amb munts de doblers que no eren de veres. Aquell llibre va córrer per tota l'Europa medieval, i amb ell la idea del sant que resisteix el dimoni.
021230–1791
Els antonians a Mallorca
La devoció va arribar a Mallorca amb la conquesta catalana. Els canonges hospitalers de Sant Antoni, un orde nascut al Vienès, a França, cap a finals del segle XI (d'aquí el nom «de Viana»), varen rebre del rei Jaume I, el 13 de setembre de 1230, una alqueria a Inca i cases a Ciutat. Al carrer de Sant Miquel de Palma hi aixecaren el convent i hospital de Sant Antoni de Viana, especialitzat en el «foc de Sant Antoni», l'ergotisme, una malaltia causada pel sègol contaminat. Els frares tenien privilegi per deixar anar porcs pels carrers. Aquest costum va dur plets amb la ciutat durant segles, fins que el 1775 es pactà que, a canvi d'una renda anual, els antonians podrien rifar porcs. Recaptaven almoines per tota l'illa i defensaven el monopoli de la devoció, fins i tot als tribunals contra diverses viles. L'orde va ser suprimit a finals del segle XVIII: el decret reial per als regnes hispànics és de 1788, i la supressió papal de 1791.
03La festa
Beneïdes, foguerons i gloses
Sant Antoni és el protector del bestiar i, per extensió, de la gent de fora vila. Per això el 17 de gener es fan les beneïdes: es duen els animals davant l'església perquè el capellà els ruixi amb aigua beneita. Molts d'autors hi veuen la cristianització de ritus pastorals antics. També s'ha de dir que beneir mascotes, com els cans, és un costum ben modern. La nit abans, la revetla, s'encenen els foguerons. El foc remet a la iconografia del sant i al «foc» que curaven els antonians. És també la primera gran festa de foc de l'any. Al seu voltant es torra porc de matances (llonganisses, botifarrons, llom), i a sa Pobla es mengen espinagades. Es canten gloses al so de la ximbomba: cançons populars, sovint improvisades, que lloen el sant, es riuen del dimoni i, de passada, de batles i rectors. En moltes viles es canten també els goigs i ses completes a l'església.
04L'emblema
El dimoni
El dimoni és avui l'emblema de la festa. La referència més antiga al dimoni de Sant Antoni és la Comèdia de Sant Antoni d'Artà, de 1719. Al segle XIX la figura s'estengué per Llevant. Les representacions del sant temptat, damunt l'ase o a peu, encara són el cor de la festa a Artà, Manacor o Capdepera. A Pollença, en canvi, el gran ritual és el Pi.
05Decadència i represa
Del segle XX a avui
El segle XX no va ser fàcil. Durant la República i la Guerra Civil els actes religiosos es tancaren dins els temples, i a moltes viles la festa decaigué o canvià en temps del franquisme. Als anys setanta les completes aplegaven poca gent. Des de finals dels setanta i els anys vuitanta, amb la Transició, la festa es recuperà i es reinventà: hi trobam el Patronat de Manacor (1982) o les trobades i dimoniades. Avui és una de les festes més vives i multitudinàries de Mallorca, amb molta presència de joves. Encara sol·licitada, la declaració com a festiu oficial del 17 de gener és una vella reivindicació.
Fonts i referències (14)
- Anthony the Great · Wikipedia (en) (consultat 2026)
- L'Hospital Reial del Foc de Sant Antoni de Viana a Ciutat de Mallorca · Matías Tomás Salvà, revista Gimbernat (RACO)
- Convent i hospital de Sant Antoni de Palma · monestirs.cat (cita Ferrer Flórez, BSAL 58, 2002; Alonso Fernández, Mayurqa 8, 1972)
- Les arrels històriques de Sant Antoni · Antoni Gili Ferrer, Fora Vila (2023)
- Sant Antoni sigue siendo el rey: orígenes de la fiesta en Mallorca · Antoni Agüera, Ultima Hora (2026)
- Sant Antoni: The accidental and unofficial saint of Mallorca · Andrew Ede, Majorca Daily Bulletin (2024)
- El dimoni festiu de Mallorca: una aproximació històrica · Biel Mayol, Ara Balears (2018)
- Sant Antoni, la festa del foc, els dimonis i les gloses · IB3 Notícies (2022)
- Sant Antoni, rituals ancestrals de foc i d'aigua · Guillem Puig, Fora Vila (2023)
- Gloses de Sant Antoni · festes.org
- El pi com a modernització de la tradició · Pere Salas Vives, Ara Balears (2018)
- Entre dimonis i sants: Sant Antoni, la festa de Mallorca que es resisteix a la globalització · Pablo Sierra del Sol, elDiario.es (2025)
- Ressenya de B. Duran, Posseïts pel dimoni · Francesc Alemany Sureda, Revista d'Etnologia de Catalunya, 42 (2017)
- Sant Antoni, la festa més popular de Mallorca · Mari Carmen Nieto, Caramella
La història de cada poble
Cada vila té la seva manera de fer Sant Antoni.
ArtàSant Antoni i els dos dimonis, el Gros i el Petit, enmig d'un poble vestit de camisa blanca i mocador vermell. Festa local.
CapdeperaPicarolada, dimonis que surten de la cotxeria de Ca na Vergera i la codolada, el cant satíric que fa repàs de l'any.
ManacorEls dimonis de Manacor i el Dimoni Gros de Cas Baciner, completes amb goigs cantats per tothom i concurs de foguerons amb sàtira.MuroEls Dimonis dels Tres Tombs, l'encalçadimonis i la crida del Saig Major; unes beneïdes molt populars, en procés de ser declarades BIC. Festa local.PalmaLes beneïdes de Ciutat al carrer de Sant Miquel, davant l'església de Sant Antoniet. La gran revetla de Palma, però, és la de Sant Sebastià.
sa PoblaLa capital de Sant Antoni: la Nit Bruixa, amb dimonis i caparrots, piromusical, foguerons, glosat i ximbombades fins a la matinada, i espinagades. També hi ha el Museu de Sant Antoni i el Dimoni. Festa local.Sant Llorenç des CardassarLa colla dimoniera amb la Diablessa, Sa Convidada i la lectura de l'argument amb els goigs.Ara, poble a poble
Mira el programa de la festa a cada lloc, els documents antics de l’arxiu i els productes de les obreries.