Ves al contingut
Sant Antoni
Un dimoni d'Artà, amb careta negra, banyes llargues i vestit d'ossos, balla amb la canya a la plaça plena de gent
Mapa dels pobles

Artà

Sant Antoni i els dos dimonis, el Gros i el Petit, enmig d'un poble vestit de camisa blanca i mocador vermell. Festa local.

Foto: Miquel Franco · © Miquel Franco (cedida)

Història

A Artà, Sant Antoni és més que una festa: és un sentiment que es viu de camisa blanca i mocador vermell al coll. Aquí hi ha la referència més antiga coneguda al dimoni de Sant Antoni a Mallorca: la Comèdia de Sant Antoni, de 1719. L'Obreria que organitza la festa està documentada des de 1686, i el seu penó ja existia al segle XVII. Avui la formen tres obrers, dos de civils i un capellà, i l'Ajuntament hi dóna suport.

El 2 d'abril de 1686 els canonges de Sant Antoniet de Ciutat varen lliurar l'administració de la capella de Sant Antoni de Viana d'Artà als pagesos i traginers de la vila: d'aquí ve la força de l'Obreria. Els noms dels obrers es coneixen des de 1687, amb Miquel Morei i Antoni Blanes: hi havia un clavari major, un clavari menor i, des de 1732, un baciner que captava pels carrers mentre el capellà ho feia dins l'església. Des de la segona meitat del segle XIX el càrrec d'obrer el va tenir la nissaga dels Cursach, pagesos de Son Morey, Sos Sanxos i La Corballa, que el va passar de pares a fills durant més de cent anys. El 1893 el governador va donar permís perquè la música de Capdepera tocàs a la festa, i el 1982 Miquel Cursach Sancho feia cinquanta anys que era obrer.

Els dimonis d'Artà estan documentats des de 1749. Només en surten dos, el Gros i el Petit, i mai no han fet servir pirotècnia. És costum que el paper passi de pares a fills. El dia 16 comença amb el berenar de xocolata i ensaïmada a ca l'obrer, i seguit la capta (o acapte) recorre la vila. Al vespre hi ha completes amb gloses dins una església plena i, després, foguerons i torrades. El 17, Sant Antoni, damunt l'ase i encalçat pels dimonis, presideix les beneïdes. Aquell dia també es ven l'Argument, una tirallonga de gloses que repassa els fets de l'any.

El 1928 el setmanari artanenc Llevant descrivia els fogarons de la vigília, els dimonis amb calaveres pintades i la cavalcada de genets amb mocador de seda, camisa blanca i faixa vermella. La processó sortia del Coll de n'Abrines, amb els estendards, l'Obreria i Sant Antoni, i acabava amb les beneïdes a la Plaça.

L'Argument ja surt a la premsa el 1897, com una crònica en romanços de l'any anterior. El 1917 Andreu Ferrer, «Ali-Baxà», en va fer la primera descripció completa de la festa a Llevant, amb quatre actes: la vuitada, els foguerons, la cavalcada i l'argument. Com ha estudiat l'historiador Antoni Vives Riera, la festa es va anar transformant al llarg del segle XX, encara que els folkloristes la presentassin com una tradició immutable.

El 1984 la revista local recordava que la festa havia decaigut uns anys i que dos veïns la varen revifar. La seva història la va escriure mossèn Antoni Gili (1997).

Un carrer d'Artà ple de gent amb mocadors vermells, les banyes del dimoni i els instruments de la banda de música durant la capta
La capta del 16 de gener amb la banda de música, a Artà · Foto cedida
Un dimoni corre davant Sant Antoni, que va damunt l'ase pels carrers d'Artà
El dimoni i Sant Antoni damunt l'ase, a Artà · Miquel Franco
Un home amb gorra, barba i mocador vermell toca un corn de caragol de mar
Tocant el corn a Sant Antoni, a Artà · Foto cedida
La careta negra del Dimoni Gros d'Artà, amb galtes, nas i llengua vermells, ulls blancs i ullals
La careta del Dimoni Gros d'Artà · Foto cedida
Sant Antoni, amb hàbit marró i barba blanca, llegeix damunt l'ase
Sant Antoni damunt l'ase, a Artà · Miquel Franco
Un home amb camisa blanca, armilla negra i mocador toca un corn de caragol enmig de la gent
Corners pel carrer, a Artà · Foto cedida
Fonts i referències (16)
  1. Obreria de Sant Antoni d'Artà · confrariesmallorca.cat (cita A. Gili, Sant Antoni Abat, festa popular d'Artà, Ed. Menjavents, 1997)
  2. Barbuts i banyuts: com són els dimonis de Mallorca? · Aina Vidal, Ara Balears (2024)
  3. El dimoni festiu de Mallorca: una aproximació històrica · Biel Mayol, Ara Balears (2018)
  4. Artà, any II, núm. 10 (gener 1984), monogràfic de festes · Revista Artà (Premsa Forana, ibdigital UIB) (1984)
  5. Artà vende su alma al diablo · A. Bassa / G. Mas, Ultima Hora (2009)
  6. Diada de Sant Antoni Abat · Llevant, setmanari d'Artà (10 de febrer) (1928)
  7. Obrers i pagesos: els Cursach · Bellpuig, núm. 28 (16 de gener) (1982)
  8. Ja som a Sant Antoni · Bellpuig, núm. 468 (9 de gener) (1993)
  9. Sant Antoni 2007, la festa més sentida · Bellpuig, núm. 761 (26 de gener) (2007)
  10. El Sant Antoni més esperat! · Revista Bellpuig
  11. I què hi ha de Sant Antoni? · Revista Bellpuig
  12. L'Obreria (llista d'obrers i capellans des de 1687) · Sant Antoni Abat, festa popular d'Artà (web), a partir d'A. Gili (1997)
  13. La Festa · Sant Antoni Abat, festa popular d'Artà (web)
  14. Sant Antoni, la festa més popular de Mallorca · Mari Carmen Nieto, Caramella
  15. Les festes de Sant Antoni i el cant de l'argument a la vila d'Artà a Mallorca (tesi doctoral, cap. 5) · Antoni Vives Riera, Universitat de Barcelona
  16. Diada de Sant Antoni Abat (sobre l'Argument) · «Fèlix», Llevant (29 de febrer) (1928)
Sant Antoni a Artà, any per anyLa història de la festa, any per any →