Sant Antoni, amb hàbit marró i barba blanca, llegeix damunt l'ase

Cronologia

Sant Antoni a Artà, any per any

Més de tres segles de festa: l’Obreria dels pagesos, els dimonis, les famílies d’obrers, l’Argument i la gent que l’ha mantinguda viva. Una cronologia feta a partir de la premsa i els estudis que s’han publicat.

Foto: Miquel Franco

Segle XVII
1686
La capella de Sant Antoni Abat a la parròquia d'Artà · H. Zell
L’Obreria passa a mans dels pagesos

El 2 d’abril de 1686 els canonges de Sant Antoniet de Ciutat lliuren l’administració de la capella de Sant Antoni de Viana d’Artà als pagesos i traginers de la vila. És el naixement de l’Obreria tal com la coneixem.
Idees clau
- Els antonians tenien a Palma el convent de Sant Antoniet, al carrer de Sant Miquel.
- La festa queda en mans de la gent que vivia del camp i del bestiar.
- D’aquest arrelament pagès ve la força que l’Obreria de Sant Antoni té encara avui a Artà.
Fitxa del document · Bellpuig, IV època, núm. 28 (Artà, 16 de gener de 1982) Original ↗
1687
Els primers obrers amb nom

La llista d’obrers que va reconstruir mossèn Antoni Gili comença el 1687 amb Miquel Morei i Antoni Blanes. L’Obreria tenia un clavari major i un clavari menor, i un capellà que també organitzava la festa.
Idees clau
- Des de 1732 la llista inclou també un baciner.
- El capellà captava dins l’església i el baciner, pels carrers.
- Les almoines s’oferien a Sant Antoni de Viana per demanar la protecció del bestiar.
Font: L’Obreria, a partir d’A. Gili (1997) ↗
Segle XVIII
1719
Dimoni d'Artà ballant a la plaça · Miquel Franco
La Comèdia de Sant Antoni

A Artà hi ha la referència més antiga coneguda al dimoni de Sant Antoni a Mallorca: la Comèdia de Sant Antoni, de 1719. El sant temptat pel dimoni ja era teatre popular.
Idees clau
- Les representacions del sant temptat, damunt l’ase o a peu, són encara el cor de la festa.
- Al segle XIX el dimoni de Sant Antoni s’estén per tot Llevant.
Font: Biel Mayol, El dimoni festiu de Mallorca (Ara Balears, 2018) ↗
1749
La careta del Dimoni Gros d'Artà · Foto cedida
Els dimonis, documentats

Els dimonis d’Artà apareixen documentats el 1749. Són només dos, el Gros i el Petit, i mai no han fet servir pirotècnia.
Idees clau
- El paper de dimoni passa sovint de pares a fills.
- Ballen amb canyes fel·les i toquen la gent durant la capta.
Font: Mari Carmen Nieto, Sant Antoni, la festa més popular de Mallorca (Caramella) ↗
Segle XIX
1862
Bellpuig1982Obrers i pagesos: els Cursach
Comença la nissaga dels Cursach

Després de 1862 Antoni Cursach Tous, pagès de Son Morey i Sos Sanxos, es fa obrer. La seva família tendrà el càrrec de pares a fills durant més de cent anys, una cosa que cap altra nissaga no ha fet.
Idees clau
- 1887: mor Antoni Cursach Tous i l’Obreria passa als fills Antoni i Miquel Cursach Gili.
- 1894: mor Miquel Cursach Gili; el succeeix el seu fill Antoni Cursach Llaneras.
- 1932: Miquel Cursach Sancho succeeix el seu pare.
- Els Cursach varen ser pagesos a La Devesa, el Rafal, l’Alqueria Vella, Salma, Son Morey i Sos Sanxos.
Fitxa del document · Bellpuig, IV època, núm. 28 (Artà, 16 de gener de 1982) Original ↗
1893
Bellpuig1982Obrers i pagesos: els Cursach
La música de Capdepera

El governador Alexandre Rosselló dona permís perquè la música de Capdepera pugui participar en els actes de la festa d’Artà.
Idees clau
- El permís es conserva entre els papers dels obrers Cursach.
- Avui la banda de música d’Artà és part essencial de la festa.
Fitxa del document · Bellpuig, IV època, núm. 28 (Artà, 16 de gener de 1982) Original ↗
1897
L’Argument, a la premsa

El diari La Última Hora explica que a la festa d’Artà es canten uns romanços que fan la crònica de l’any anterior. És la primera notícia a la premsa del que avui coneixem com l’Argument.
Idees clau
- L’Argument repassa el temps, les collites, els naixements, les morts i els casaments de l’any.
- Durant el segle XX en aniran canviant les seccions i els temes.
Font: Antoni Vives Riera, tesi doctoral (UB), cap. 5 ↗
Segle XX
1917
La festa en quatre actes

Andreu Ferrer, «Ali-Baxà», publica a Llevant la primera descripció completa de la festa. La divideix en quatre actes: la vuitada, els foguerons, la cavalcada i l’argument.
Idees clau
- Descriu dos homes amb careta de dimoni i un altre vestit de Sant Antoni.
- És la base de moltes descripcions posteriors.
Font: Antoni Vives Riera, tesi doctoral (UB), cap. 5 ↗
1928
El dimoni i Sant Antoni damunt l'ase, a Artà · Miquel Franco
Fogarons, calaveres i camises blanques

El setmanari Llevant descriu la vigília amb fogarons per tot el poble, colles de joves que canten cançons del sant i dimonis amb calaveres pintades. L’endemà, la cavalcada surt del Coll de n’Abrines.
Idees clau
- Els genets duen mocador de seda, camisa blanca, faixa vermella i fuet.
- Davant cada estol hi va un «carritxer» damunt una egua vella o un ase.
- La processó porta els estendards, l’Obreria i Sant Antoni, i acaba amb les beneïdes a la Plaça.
Fitxa del document · Llevant, setmanari d'Artà (10 de febrer de 1928) Original ↗
1928
Llevant1928Diada de Sant Antoni Abat: l'Argument
Elogi de l’Argument

Un article signat «Fèlix» defensa el cant de l’Argument com una cosa única d’Artà. Lamenta que no se’n sàpiga l’origen i demana que no es perdi.
Idees clau
- Els cantadors l’aprenien de memòria, perquè molts no sabien llegir.
- Es cantava a la plaça després de les beneïdes i, els caps de setmana següents, per les cases fins a la Quaresma.
- Ja llavors el carro guarnit havia substituït les mules dels cantadors.
Fitxa del document · Llevant, setmanari d'Artà (29 de febrer de 1928) Original ↗
1933
«Una festa gairebé perduda»

Andreu Caselles, que se n’havia anat a viure a Palma, escriu que la festa d’Artà està a punt de perdre’s. Com ha estudiat Antoni Vives Riera, els folkloristes la presentaven com una tradició en decadència, quan en realitat no deixava de canviar.
Idees clau
- El 1934 hi ha documentat un argument dividit en cinc parts.
- Al llarg del segle s’acaba el ball de Sant Antoni i el carro dels cantadors es fa habitual.
Font: Antoni Vives Riera, tesi doctoral (UB), cap. 5 ↗
1982
Dimoni petit d'Artà a Completes · Bartomeu Caldentey Vives
Cinquanta anys d’obrer

La revista Bellpuig dedica la portada als obrers Cursach. Miquel Cursach Sancho fa cinquanta anys que és obrer, i la revista recorda les quatre generacions de la família.
Idees clau
- L’article reconstrueix la història de l’Obreria des de 1686.
- Inclou un poema d’A. Gili en lloança de l’amo En Miquel Cursach.
Fitxa del document · Bellpuig, IV època, núm. 28 (Artà, 16 de gener de 1982) Original ↗
1984
La festa revifa

La revista Artà dedica un monogràfic a les festes i recorda que Sant Antoni havia decaigut uns anys i que dos veïns la varen revifar.
Idees clau
- Als anys setanta i vuitanta la festa es recupera arreu de Mallorca.
Font: Artà, any II, núm. 10 (gener de 1984) ↗
1993
Bellpuig1993Ja som a Sant Antoni
Un Sant Antoni nou i vestits nous

Josep Antoni Amer González fa per primera vegada de Sant Antoni a la cavalcada, en lloc del seu pare. Els dimonis estrenen vestits i la imatge del sant es restaura a Palma.
Idees clau
- L’Argument d’Antoni Butler hi afegeix 21 gloses noves sobre els joves.
- El trull de la festa és a ca Miquel Cursach Gili, al carrer de Na Coixa.
Fitxa del document · Bellpuig, núm. 468 (Artà, 9 de gener de 1993) Original ↗
1997
La història, en un llibre

Mossèn Antoni Gili i Ferrer, capellà de l’Obreria i historiador, publica Sant Antoni Abat, festa popular d’Artà, la descripció més completa de la festa.
Idees clau
- Hi ha la llista d’obrers i capellans des del segle XVII.
- Gili va ser capellà de l’Obreria de 1968 a 1985 i de 1993 a 2010.
Font: L’Obreria (web Sant Antoni d’Artà) ↗
Segle XXI
2007
Sant Antoni damunt l'ase, a Artà · Miquel Franco
199 bísties i 40 carrosses

Bellpuig fa la crònica d’un Sant Antoni amb molt de sol i molta gent: el berenar a ca l’obrer, la capta pels carrers i una cavalcada amb 199 bísties i 40 carrosses.
Idees clau
- L’obrer era Pere Pep, i el Dimoni Gros, Xisco «Mosca».
- Les escoles també fan la festa: gloses, xarangues i visites dels dimonis.
Fitxa del document · Bellpuig, núm. 761 (Artà, 26 de gener de 2007) Original ↗
Avui
Avui
La capta del 16 de gener amb la banda de música, a Artà · Foto cedida
La capta del 16 de gener

El dia 16, l'Obreria, els dimonis i la banda de música recorren els carrers d'Artà per fer la capta, enmig d'una multitud amb mocadors vermells que omple el poble de punta a punta.
Idees clau
- És un dels moments en què més gent surt al carrer.
- Els corns de caragol de mar sonen pertot durant la festa.
Font: Una multitud participa en Artà en la Capta de Sant Antoni (Ultima Hora, 2012) ↗
Avui
Joana Aina Ginard «Butlera», autora de l'Argument · Agustí Torres
L’Argument de Butlera

Joana Aina Ginard, «Butlera», escriu l’Argument, que es ven el dia 17 i es canta a ca l’obrer després del darrer ball. L’Obreria la formen dos obrers civils i un capellà.
Idees clau
- El 2018 Xisco «Mosca» passa el paper de Dimoni Gros al seu fill.
- Tothom vesteix camisa blanca i mocador vermell.
- Les completes s’emeten en directe per IB3.
Font: La Festa (web Sant Antoni d’Artà) ↗