Pollença
El Pi de Sant Antoni: el poble va a cercar un pi a Ternelles, el du a la plaça Vella, l'ensabonen i el planten, i els joves hi pugen fins a dalt. Festa local.
Història
A Pollença, Sant Antoni vol dir el Pi. Els joves tallen un pi altíssim, el duen fins a la plaça Vella, l'ensabonen i el planten. Llavors comença la competició per pujar-hi i arribar al gall penjat a dalt. La notícia més antiga que ha trobat l'historiador Pere Salas és de gener de 1873, quan el rector demanà permís per als «regocijos del Pino». A finals del segle XIX ja es considerava una festa immemorial. El 1914 el pi venia de la possessió de Can Salas i l'arrossegava un parell de bísties.
Durant la República i la Guerra Civil els actes religiosos es retiraren dins l'església, i el pi no tornà fins al 1942. L'Obreria desaparegué el 1950, i des de 1954 la festa es concentrà el dia 17. Segons Salas, a partir de 1959 la gent anava a cercar el pi a Ternelles; IB3, en canvi, situa la recuperació el 1957 amb un grup que anà a Can Pontico. El 1985 la nevada va provocar una crisi política quan l'Ajuntament va voler suspendre la sortida.
Fonts i referències (3)
- El pi com a modernització de la tradició · Pere Salas Vives, Ara Balears (2018)
- La tradició de pujar el pi pel Sant Antoni de Pollença · IB3 Notícies (2022)
- Sant Antoni, la festa del foc, els dimonis i les gloses · IB3 Notícies (2022)

