Sant Antoni
Muro
Els Dimonis dels Tres Tombs, l'encalçadimonis i la crida del Saig Major; unes beneïdes molt populars, en procés de ser declarades BIC. Festa local.
Foto: Joan Gené · CC0
Història
Les beneïdes de Muro són de les més anomenades de l'illa, fetes per a una pagesia que estimava el seu bestiar. Ja al segle XIV hi havia a l'església de Sant Joan Baptista un altar dedicat a Sant Antoni de Viana. L'investigador Damià Payeras, però, situa la documentació de la festa a partir del segle XVIII, i creu que és més antiga. Al principi l'organitzaven la parròquia i l'Obreria. Des dels anys cinquanta del segle XX se'n cuidà la Unió Agrícola Murense, i després dels anys vuitanta, l'Ajuntament. El 1946 s'hi beneïren uns quatre-cents animals. Fins que Llubí es va separar de Muro, el 1836, també hi venien els pagesos llubiners.
Cada any es penja un frontal de seda de 1875. Al segle XXI s'hi han afegit els gegants (2004), la recuperació de figures demoníaques (2005), els Dimonis de sa Pedrera (2006) i els caparrots (2015). Els dimonis de la colla de Sant Antoni són Bocatorta, Dentotes, Banyut i Dues Barbes. El 2026 el Consell de Mallorca va obrir l'expedient per declarar les beneïdes Bé d'Interès Cultural Immaterial.
Fonts i referències (5)
- Les Beneïdes de Sant Antoni de Muro seran Bé d'Interès Cultural Immaterial · Fora Vila (2026)
- The Beneïdes of Muro: the memory of a vanished peasantry · Antoni Janer Torrens, Ara Balears (2026)
- Mallorca blinda y reconoce el valor de las Beneïdes de Sant Antoni de Muro · Aina Borrás, Ultima Hora (2026)
- Anunci d'informació pública, expedient BICIM Beneïdes de Sant Antoni de Muro · Consell de Mallorca, BOIB núm. 83 (2026)
- Barbuts i banyuts: com són els dimonis de Mallorca? · Aina Vidal, Ara Balears (2024)