Els dimonis i la festa de Sant Antoni a Sant Llorenç

Transcripció

Un dels pocs escrits que es tenen constància dels dimonis de Sant Llorenç des Cardassar ho trobam a la novel·la «Flor de Card» de M. Salvador Galmés, on descriu la festa de Sant Joan Pelós cap al final de 1800:

«... trescava tot el poble acompanyat de dos dimonis descalços, vestits de tela de sac en una sola peça amb pintures infernals d'ocre i almàngara davant i darrera, un picarol penjant al cul, un cap de figuera amb un gran banyam de boc i una barra en la mà d'un tronc lleuger de valma-rosera. Ballaven tots tres: el sant a rompre, però seriosament; els dimonis, amb feixugor, però còmicament, returant-se adesiara i llançant, per cohonestar llur malfeneria, bramuls feréstecs baixos: hohohoh! –Jesús Sant Antoni!– amb les hhh fortament aspirades com un sacsament de sonoritats minvants...»

La història més llunyana que recorda la gent del poble, sense anar a investigar per arxius, sobre la festa de Sant Antoni al poble de Sant Llorenç des Cardassar es remunta cap als anys 50. En aquell temps D. Joan Galmés era el rector del poble i Joan Sureda (Solaies) exercia de Sobreposat guardant i fent-se càrrec dels diferents vestits, les caretes dels dos dimonis grossos, la dels dos petits i la de Sant Antoni. Dia desset de gener el Sobreposat treia una tauleta amb galletes i mistela al portal de ca seva per beure la gent, a continuació es feia el primer ball dels dimonis i seguidament es partia cap a la plaça per anar a beneïdes. Passaren els anys i Agustí Domenge rellevà Joan Sureda de sobreposat, no havent-hi cap canvi en la celebració.

Un dels grans canvis que va sofrir la festa es remunta a l'any 1971, quan D. Llorenç Perelló, rector del poble, fa el vestit nou a Sant Antoni i als dos dimonis grossos (eliminant així els dos dimonis petits). Aquests vestits de dimonis tenien una gran influència dels vestits del Barri del Vivero de Palma (color grana amb acabats negres i una coa reveixinada negra). Aquest mateix any Mateu Domenge restaura les caretes.

A partir d'aquest any els vestits i les caretes queden a l'església. Una altra novetat fou que el dissabte de Sant Antoni es fa un fogueró al Lloc Sagrat i els dimonis són els encarregats d'encendre'l, sent així la primera vegada que els dimonis no només surten el dia de Sant Antoni.

Passats uns anys i amb D. Joan Rosselló de rector, els dimonis per primera vegada aniran a ballar per tots els foguerons acompanyats de sonadors que toquen guitarres i guitarrons. Amb els anys serà la banda qui acompanyarà els dimonis fogueró per fogueró. Als foguerons hi ha menjar i beure per a tothom i és molt tradicional cantar amb ximbombes diferents tonades a la vora del foc fins ben passada mitjanit.

Cap a l'any 1983, amb les dimoniades de fons, sorgeix un personatge bastant important per a la festa: Jaume Figuera. En Jaume Figuera construeix artesanalment moltes caretes de dimonis i aquestes passen a formar part de la festa any rere any, sent així molt important la seva feina per a la conservació de la festa, ja que havia recaigut amb el pas dels temps i l'absència de persones que es fessin càrrec d'ella.

Els darrers anys els vestits dels dimonis havien estat propis dels balladors, essent l'any 2007 quan es tornen a fer uns vestits nous (propietat de l'església), els quals són pagats per l'Ajuntament i pintats per Antònia Tous. També el 2007 les caretes de dimonis sofreixen una restauració a fons per part de Biel Nicolau (Coní), Pep Soler i Antoni Gomila (Botó). Aquests vestits i les caretes també són utilitzats per la festa de Sant Joan Pelós (juny).

És precisament el 2007 quan entra en escena un grup de persones que es posen a treballar per tal de rescatar i tornar a donar sentit a la festa. Aquest grup passarà a denominar-se Sobreposat de Sant Antoni. Aquesta organització anirà agafant protagonisme i a poc a poc anirà tornant el referent de la festa fins al punt de ser-ne el vertader dinamitzador. Amb la seva feina aconsegueixen no només celebrar la festa els dies 16 i 17 sinó organitzar diferents actes la setmana prèvia a la festivitat i tenir esment i cura de tots els ormejos necessaris per a la celebració: es fan jocs nous de caretes (dimonis i Sant Antoni), dos vestits nous dels dimonis, bacina… Dins els darrers anys agafa molt de pes el firó i la ximbombada del dissabte abans de la festa i el cant dels goigs a Sant Antoni, tant dia 16 com dia 17 després de l'ofici.

Molts d'anys i visca Sant Antoni!